De les moltes coses i

De les moltes coses que no entenc

hi ha el fet que no sàpigues fer ploure

tu que m'has fet riure tantes vegades

5

El got romput s'escampa pel trespol
i el trencadís amenaça els peus descalços

Plens de talls arribarem a l'alba

4

Les rialles els al·lots
que salten des de les roques
els vells de cada estiu
Les rialles un altre cop
Una parella que berena i una gavina pacient
La llum sempre la llum
com en un poema d'Eugenio de Andrade
(Ja no sé si els al·lots saltaven o els empenyien)

3

Algú ha escrit que hem de preferir
la impaciència per damunt de l'esperança
Però no sé si parla del que vull parlar

2

A les roques morien
el capvespre l'estiu
i alguna cosa més

1

T'has perdut pels camins de l'estiu
però saps que caminar sense rumb
és una altra manera de fer dreça.
El fil es nua. Tens una baula però no la cadena.
Faràs pujar un infant a la vorera
i t'oblidaràs de dinar a ca ta mare.
Mai no podràs rescatar aquell poema
del fons del quadern.
És ver, els dies s'escurcen
i els germans ens perdonam els defectes.

piscina i

De tant transparents
quan neden
desapareixen dins l'aigua
Són rajoles
meduses blaves

estiu iii

Davall aquest sostre
els moscards tenen
massa calor

estiu ii

Entra per la finestra
i només la sents
quan vol que la sentis
Du la nit als ulls
i la mort a la boca

estiu i

És ver que l'estiu
és un quadern
ple de retxes
i d'interrogants.
T'he conegut moltes vegades
caminant amb la rapidesa
d'un somni.
Véns del capvespre
i obres les mans.
Travessaràs l'estiu
i emblancaré de nou les parets.

Benaventurats

Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè sentiran el vent entre els dits.
Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè podran veure més enfora
i seran vistos i estimats;
perquè seran més a prop del cel
i el sol els omplirà d’escalfor i llum.
Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè faran aixecar-les als altres.
Benaventurats els qui aixequen les mans
només per aixecar-les, sense cap raó,
sense vent, sense ser vistos ni estimats,
lluny de tothom. Només les mans.

sintaxi ii

Vas sortir del cotxe
-allà on anaves
no t’hi podia dur-
i vas tancar la porta
com qui tanca un parèntesi

sintaxi

?aquests tristos ulls estan fets de què
?el bòtil del missatge el va recollir qui
l’onada va portar quina petjada¿

aigua

aigua som

de l'aigua venim

en aigua ens convertim

poètica ii

El degoteig de l'aixeta
omple la casa
Iorgos de música

poètica i

En el poema hi ha llavors
que no creixen mai

Et deman l'aigua més clara

valència amb dos de maig vii

Saps que plogui quatre gotes
no serveix de res. Quatre paraules
no s'emporten les fulles enfora de l'arbre
ni netegen la brutor de les voreres

valència amb dos de maig vi

No comprenia el mecanisme
de la porta amb pestell anglès
Pacientment esperava que algú
l'obrís i entrava després

valència amb dos de maig v

Es va acabar el temps dels mistos
Ara tocam a cegues amb les mans
les coses i els rostres
cremant-nos de fredes que són

valència amb dos de maig iv

Començ a semblar l'edat que tenc
El mirall
com una cortina d'aigua
mostra sargalls a la pell

Equipatge enterra

Per damunt els ocells
res no té ombra
Com seguir-te el rastre?

valència amb dos de maig iii

Arran de mar
rebotam com un mac
sis o set vegades

valència amb dos de maig ii

En el cancell de la nit
el dia perd el seu valor
Les mans amaguen les paraules
com un joc de cartes massa vist

valència amb dos de maig i

Enfora del país dels homes
les fulles dels arbres
són sempre enterra
i els ocells ombres

Només un altre any (fragment)

No us moriu, amics meus,
no us moriu ara,
no hi ha rosa més preciosa que la sang en aquest desert;
no teniu temps,
no hi balleu, aquí, ara,
no balleu. No hi ha
lliures esclaus
ni esclaus lliures.
Per això...
no us moriu com us solíeu morir, si us plau, no us moriu,
espereu-me un altre any,
un any.
Amb els qui quedeu en tinc prou per a viure un altre any,
només un altre any,
un any és prou temps per a enamorar-se de vint dones
i de trenta ciutats.
Un any em basta per anar-me'n cap a la meva trista mare
i cridar-li: Torna'm a parir!
Per a veure la rosa des del principi,
per a estimar l'amor des del principi
fins al final de l'himne.

Només un altre any,
un any és prou temps per a viure la meva vida sencera
d'una vegada,
d'una besada,
d'un tret que posi fi a les meves preguntes.
Un altre any només,
un altre any,
un altre...


Només un altre any, Mahmud Darwix (Trad. Joan Manresa)

Plou damunt el camp de batalla

Plou damunt els meus companys;
damunt els vius
que es tapen el cap amb una manta,
i damunt els morts,
que ja no es tapen.


Iehuda Amikhai, trad. de Manuel Forcano

Nadala III

El teu rostre desapareix
inèdit dels miralls de casa

Nadala II

Vaig abocar cervesa al teu vestit
Tu una taca jo el got mig buit

Nadala I

Ja no diria el conec
de fa molt de temps
Justament fa molt de temps
que no sap si el coneix