No us moriu, amics meus,
no us moriu ara,
no hi ha rosa més preciosa que la sang en aquest desert;
no teniu temps,
no hi balleu, aquí, ara,
no balleu. No hi ha
lliures esclaus
ni esclaus lliures.
Per això...
no us moriu com us solíeu morir, si us plau, no us moriu,
espereu-me un altre any,
un any.
Amb els qui quedeu en tinc prou per a viure un altre any,
només un altre any,
un any és prou temps per a enamorar-se de vint dones
i de trenta ciutats.
Un any em basta per anar-me'n cap a la meva trista mare
i cridar-li: Torna'm a parir!
Per a veure la rosa des del principi,
per a estimar l'amor des del principi
fins al final de l'himne.
Només un altre any,
un any és prou temps per a viure la meva vida sencera
d'una vegada,
d'una besada,
d'un tret que posi fi a les meves preguntes.
Un altre any només,
un altre any,
un altre...
Només un altre any, Mahmud Darwix (Trad. Joan Manresa)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Biel, una abraçada des del nord enllà. T'afegeixo als meus enllaços (www.laiacarreras.blogspot.com). Visca Sant Antoni un any més i que no mori mai!
Publica un comentari a l'entrada