No ho tornis a fer, deia.
No estenguis la roba al terrat
i entris nua a casa.
dissabte, 25 d’octubre del 2008
sa mesquida iii
L’espai de la meva tovallola
la pobresa del meu cos
l’estret marge d’un poema
Aquest és el meu domini
la pobresa del meu cos
l’estret marge d’un poema
Aquest és el meu domini
diumenge, 5 d’octubre del 2008
dimecres, 1 d’octubre del 2008
mirador i
El bar s’omplia de cadires buides
mentre bevies un got de vi negre
T’escoltava entre fum
i a estones
no sabia què dir-te
Duies Itàlia als ulls
mentre bevies un got de vi negre
T’escoltava entre fum
i a estones
no sabia què dir-te
Duies Itàlia als ulls
mitges tintes
A l’hivern l’illa es fa més enfora
Fredes i aspres les mans del vent
alcen la pell i les escates i l’escorça
de les bèsties i els arbres i les roques
Fredes i aspres les mans del vent
alcen la pell i les escates i l’escorça
de les bèsties i els arbres i les roques
poeta en bicicleta i
Davalla per Torralba, tomba a l'esquerra per Cutaina i arriba a la crua d'Algendar. Segueix llavors pel camí d'Alaior fins a Alcaidús, puja per Rafal Rubí i gira a l'esquerra pel camí d'en Kane fins arribar a Llimpa.
Tornen els camins de setembre.
Tornen els camins de setembre.
dimarts, 30 de setembre del 2008
Jules et Jim
Jules et Jim
Era un cine petit, amb poca gent, i jo,
que vivia l’amor en cartes sempre urgents
on hi havia el carmí de besades cremants,
vaig sortir convençut que era cosa de dos
viure junts i em vaig perdre pels Champs Elysées.
D’aleshores encara em fascina el Truffaut
putejat de la infància a Les quatre cents coups,
de L’amour à vingt ans o de L’argent de poche.
Regne d’ombres m’assec a la cova i revisc
exultant amb Plató La nuit américaine.
Tots dos hem madurat, Antoine Doinel és mort,
però qui no tindrà a un París de nouvelle vague
juvenil La peau douce quan veu Baisers volés!
El cine era petit, amb poca gent, i jo,
que fugia enversat d’un país estantís
atufat de resclum, no record el seu nom.
Les butaques tenien un suau tacte verd
i el metro Chatillon-Montrouge, esperitat,
passava fent renou cada quinze minuts.
Ponç Pons, El salobre
Jules et Jim
C’était un petit ciné, sans grand monde, et moi,
Qui existait à l’amour par des lettres très urgentes
Maculées du carmin de baisers enflammés,
J’étais sorti croyant qu’il fallait être deux
Pour vivre ensemble. J’allais aux Champs Elysées.
Depuis lors me fascine encore le Truffaut
Des saloperies de l’enfance des Quatre cents coups,
De L’amour à vingt ans ou de L’argent de poche.
Pays d’ombres, assis dans la caverne je revis,
Excité par Platon, La nuit américaine.
Nous deux avons mûri, Antoine Doinel est mort,
Mais qui n’aura pas dans ce Paris de nouvelle vague
Juvénile La peau douce en voyant Baisers volés!
C’était un petit ciné, sans grand monde, et moi,
Qui fuyait plein de mots un pays corrompu,
Empesté de moisi, j’ai oublié son nom.
Les fauteuils procuraient un moelleux toucher vert
Et le métro Chatillon-Montrouge, affolé,
Passait avec grand bruit toutes les quinze minutes.
Ponç Pons, Le sel
Era un cine petit, amb poca gent, i jo,
que vivia l’amor en cartes sempre urgents
on hi havia el carmí de besades cremants,
vaig sortir convençut que era cosa de dos
viure junts i em vaig perdre pels Champs Elysées.
D’aleshores encara em fascina el Truffaut
putejat de la infància a Les quatre cents coups,
de L’amour à vingt ans o de L’argent de poche.
Regne d’ombres m’assec a la cova i revisc
exultant amb Plató La nuit américaine.
Tots dos hem madurat, Antoine Doinel és mort,
però qui no tindrà a un París de nouvelle vague
juvenil La peau douce quan veu Baisers volés!
El cine era petit, amb poca gent, i jo,
que fugia enversat d’un país estantís
atufat de resclum, no record el seu nom.
Les butaques tenien un suau tacte verd
i el metro Chatillon-Montrouge, esperitat,
passava fent renou cada quinze minuts.
Ponç Pons, El salobre
Jules et Jim
C’était un petit ciné, sans grand monde, et moi,
Qui existait à l’amour par des lettres très urgentes
Maculées du carmin de baisers enflammés,
J’étais sorti croyant qu’il fallait être deux
Pour vivre ensemble. J’allais aux Champs Elysées.
Depuis lors me fascine encore le Truffaut
Des saloperies de l’enfance des Quatre cents coups,
De L’amour à vingt ans ou de L’argent de poche.
Pays d’ombres, assis dans la caverne je revis,
Excité par Platon, La nuit américaine.
Nous deux avons mûri, Antoine Doinel est mort,
Mais qui n’aura pas dans ce Paris de nouvelle vague
Juvénile La peau douce en voyant Baisers volés!
C’était un petit ciné, sans grand monde, et moi,
Qui fuyait plein de mots un pays corrompu,
Empesté de moisi, j’ai oublié son nom.
Les fauteuils procuraient un moelleux toucher vert
Et le métro Chatillon-Montrouge, affolé,
Passait avec grand bruit toutes les quinze minutes.
Ponç Pons, Le sel
dilluns, 29 de setembre del 2008
pieces ii
I can not see you
there for what you
thought you were.
the faded memories
myself enclose
pasing too.
Robert Creeley
there for what you
thought you were.
the faded memories
myself enclose
pasing too.
Robert Creeley
eivissa-formentera i viceversa ii
Hi ha al·lotes de cames blanques
acabades d'arribar.
Hi ha coses que el sol
no guareix. La cicatriu
no canvia de color
acabades d'arribar.
Hi ha coses que el sol
no guareix. La cicatriu
no canvia de color
eivissa-formentera i viceversa i
Agafen les cerveses i seuen en terra
enmig de la plaça.
No senten la fredor de la rajola,
la seva rigidesa, el presagi.
enmig de la plaça.
No senten la fredor de la rajola,
la seva rigidesa, el presagi.
saint martin vi
N0 m'has demanat res més
i no et puc donar altra cosa.
A pesar de la bellesa dels carrers
aquesta llum també gela
i no et puc donar altra cosa.
A pesar de la bellesa dels carrers
aquesta llum també gela
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
