El got romput s'escampa pel trespol
i el trencadís amenaça els peus descalços
Plens de talls arribarem a l'alba
divendres, 16 d’octubre del 2009
4
Les rialles els al·lots
que salten des de les roques
els vells de cada estiu
Les rialles un altre cop
Una parella que berena i una gavina pacient
La llum sempre la llum
com en un poema d'Eugenio de Andrade
(Ja no sé si els al·lots saltaven o els empenyien)
que salten des de les roques
els vells de cada estiu
Les rialles un altre cop
Una parella que berena i una gavina pacient
La llum sempre la llum
com en un poema d'Eugenio de Andrade
(Ja no sé si els al·lots saltaven o els empenyien)
3
Algú ha escrit que hem de preferir
la impaciència per damunt de l'esperança
Però no sé si parla del que vull parlar
la impaciència per damunt de l'esperança
Però no sé si parla del que vull parlar
1
T'has perdut pels camins de l'estiu
però saps que caminar sense rumb
és una altra manera de fer dreça.
El fil es nua. Tens una baula però no la cadena.
Faràs pujar un infant a la vorera
i t'oblidaràs de dinar a ca ta mare.
Mai no podràs rescatar aquell poema
del fons del quadern.
És ver, els dies s'escurcen
i els germans ens perdonam els defectes.
però saps que caminar sense rumb
és una altra manera de fer dreça.
El fil es nua. Tens una baula però no la cadena.
Faràs pujar un infant a la vorera
i t'oblidaràs de dinar a ca ta mare.
Mai no podràs rescatar aquell poema
del fons del quadern.
És ver, els dies s'escurcen
i els germans ens perdonam els defectes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)