T'has perdut pels camins de l'estiu
però saps que caminar sense rumb
és una altra manera de fer dreça.
El fil es nua. Tens una baula però no la cadena.
Faràs pujar un infant a la vorera
i t'oblidaràs de dinar a ca ta mare.
Mai no podràs rescatar aquell poema
del fons del quadern.
És ver, els dies s'escurcen
i els germans ens perdonam els defectes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada