Succeeixen les coses que han succeït sempre,

però cada una succeeix en la seva illa...

Blai Bonet

 

Un pa amarg per partir

Salvatore Quasimodo

Només sortia de ca seva al capvespre

tot sol o acompanyat per son pare.

De vegades duia un bòtil d'aigua a la mà

com si hagués d'anar molt lluny

però anava en sabatilles o avarques

per treure el fems i caminar cinc minuts pel carrer.

Duia la barba molt llarga, la mirada perduda.

Crec que havia fet de periodista.

El recordava d'escola i de vegades parlàvem un poc.

Jo no sabia el seu nom però ell em deia Bili

i això volia dir que em coneixia de feia molt de temps.

Serà massa tard

papallona

quan s'obri la magrana.

                                        (novembre)

(...) qui tocca anche a noi poveri la nostra parte di ricchezza ed è l’odore dei limoni.

Eugenio Montale

El veí agafa llimones del nostre llimoner

Aquest llimoner el vam sembrar

el meu germà i jo, explica, fa molts anys,

i ara amb la meva dona en feim

magdalenes boníssimes, diu, mentre se'n va 

amb una bossa del binipreu plena. Sempre n'hem agafat 

i no hem de demanar permís ni perdó.

El veí que agafa llimones del nostre llimoner

no deu conèixer el poema de Frost 

ni el de Montale tampoc.

El veí agafa totes les llimones del llimoner

i no en deixa ni una.

                                                                            (Llimoner)

Et jur que no t'he vist

ni anava massa ràpid

eriçó de la carretera.

 S'imagina que pot

rebobinar pacientment

seixanta minuts

la vida sencera

amb un boli bic.

                            (casset)

 Si és pertot arreu,

Déu 

deu ser de plàstic.

puput

Em demanes el nom d'un ocell.
No en conec gaires,
però aquest me'l sé.
És un puput.
Darrerament,
se'n veuen bastants.
Fins i tot, a la ciutat,
als parcs, als jardins,
i no sé ben bé
per què.