(...) qui tocca anche a noi poveri la nostra parte di ricchezza ed è l’odore dei limoni.

Eugenio Montale

El veí agafa llimones del nostre llimoner

Aquest llimoner el vam sembrar

el meu germà i jo, explica, fa molts anys,

i ara amb la meva dona en feim

magdalenes boníssimes, diu, mentre se'n va 

amb una bossa del binipreu plena. Sempre n'hem agafat 

i no hem de demanar permís ni perdó.

El veí que agafa llimones del nostre llimoner

no deu conèixer el poema de Frost 

ni el de Montale tampoc.

El veí agafa totes les llimones del llimoner

i no en deixa ni una.

                                                                            (Llimoner)