Les rialles els al·lots
que salten des de les roques
els vells de cada estiu
Les rialles un altre cop
Una parella que berena i una gavina pacient
La llum sempre la llum
com en un poema d'Eugenio de Andrade
(Ja no sé si els al·lots saltaven o els empenyien)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada