Pati i

Silenci al pati.
Miques de pastís,
els ocells berenen

saint martin vii

Si dic que les aigües
eren d'un blau claríssim
ho entendreu tot

saint martin vi

N0 m'has demanat res més
i no et puc donar altra cosa.
A pesar de la bellesa dels carrers
aquesta llum també gela

saint martin v

Arribàveu tard.
El fred del canal
pujava per la pedra

saint martin iv

Com una vela o un ocell
la gandula s'omple de vent

Maleïdes potes de fusta!

saint martin ii

Alguna cosa cosa deu voler dir
aquesta bolla de metall
que s'atraca rodant pel terra

saint martin i

La jugadora de botxes
que em cedeix la gandula
ha d'aparèixer per força
en el poema