Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè sentiran el vent entre els dits.
Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè podran veure més enfora
i seran vistos i estimats;
perquè seran més a prop del cel
i el sol els omplirà d’escalfor i llum.
Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè faran aixecar-les als altres.
Benaventurats els qui aixequen les mans
només per aixecar-les, sense cap raó,
sense vent, sense ser vistos ni estimats,
lluny de tothom. Només les mans.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Es una pasada, estic molt orgullosa de que hagi acompanyati ara ja per sempra sa meva foto. Gràcies Biel ets fantàstic
Hola bielet,
com van les coses, acabo de descobrir el teu bloc i m'encanta, t'aniré llegint i t'enviaré un correu llarg i informatiu. Ara que t'he retrobat no penso pas deixar-te anar. Continues escrivint de meravella
Ostia! Molt sorpres! Estas de subidon! Estic amb els braços alçats de lo que m'han agradat els poemes!!!! Bravo i enorabona! Escriu més, joder!!!!!!
molt bé biel!
ara que torno a tenir internet podré llegir amb calma els teus poemes!
hi ha alguns que m'encanten,,, oleeee
Publica un comentari a l'entrada