Succeeixen les coses que han succeït sempre,

però cada una succeeix en la seva illa...

Blai Bonet

 

Un pa amarg per partir

Salvatore Quasimodo

Només sortia de ca seva al capvespre

tot sol o acompanyat per son pare.

De vegades duia un bòtil d'aigua a la mà

com si hagués d'anar molt lluny

però anava en sabatilles o avarques

per treure el fems i caminar cinc minuts pel carrer.

Duia la barba molt llarga, la mirada perduda.

Crec que havia fet de periodista.

El recordava d'escola i de vegades parlàvem un poc.

Jo no sabia el seu nom però ell em deia Bili

i això volia dir que em coneixia de feia molt de temps.

Serà massa tard

papallona

quan s'obri la magrana.

                                        (novembre)

(...) qui tocca anche a noi poveri la nostra parte di ricchezza ed è l’odore dei limoni.

Eugenio Montale

El veí agafa llimones del nostre llimoner

Aquest llimoner el vam sembrar

el meu germà i jo, explica, fa molts anys,

i ara amb la meva dona en feim

magdalenes boníssimes, diu, mentre se'n va 

amb una bossa del binipreu plena. Sempre n'hem agafat 

i no hem de demanar permís ni perdó.

El veí que agafa llimones del nostre llimoner

no deu conèixer el poema de Frost 

ni el de Montale tampoc.

El veí agafa totes les llimones del llimoner

i no en deixa ni una.

                                                                            (Llimoner)

Et jur que no t'he vist

ni anava massa ràpid

eriçó de la carretera.

 S'imagina que pot

rebobinar pacientment

seixanta minuts

la vida sencera

amb un boli bic.

                            (casset)

 Si és pertot arreu,

Déu 

deu ser de plàstic.

puput

Em demanes el nom d'un ocell.
No en conec gaires,
però aquest me'l sé.
És un puput.
Darrerament,
se'n veuen bastants.
Fins i tot, a la ciutat,
als parcs, als jardins,
i no sé ben bé
per què.

Vall de Gallinera i

D'un núvol penja
la fulla roja
del cirerer

sargalls ii

Ningú t'ha vist
nedant mig fusa
entre les roques
i l'ombra d'un núvol

sargalls i

Interrogam els núvols

i els vents, les formigues

i el vol dels ocells. Res.

Tornam a escriure els primers versos

d’un poema que no sabem enllestir

per si ell tot sol s’acaba.

Àngel

M'imagín el misteri
com una barrera d'ullastre.
Travessa-la, mestre,
                                           sense por.

seques de gener i

Les seques de gener

fan més llargues

les cames de l'agró.

De les moltes coses i

De les moltes coses que no entenc

hi ha el fet que no sàpigues fer ploure

tu que m'has fet riure tantes vegades

5

El got romput s'escampa pel trespol
i el trencadís amenaça els peus descalços

Plens de talls arribarem a l'alba

4

Les rialles els al·lots
que salten des de les roques
els vells de cada estiu
Les rialles un altre cop
Una parella que berena i una gavina pacient
La llum sempre la llum
com en un poema d'Eugenio de Andrade
(Ja no sé si els al·lots saltaven o els empenyien)

3

Algú ha escrit que hem de preferir
la impaciència per damunt de l'esperança
Però no sé si parla del que vull parlar

2

A les roques morien
el capvespre l'estiu
i alguna cosa més

1

T'has perdut pels camins de l'estiu
però saps que caminar sense rumb
és una altra manera de fer dreça.
El fil es nua. Tens una baula però no la cadena.
Faràs pujar un infant a la vorera
i t'oblidaràs de dinar a ca ta mare.
Mai no podràs rescatar aquell poema
del fons del quadern.
És ver, els dies s'escurcen
i els germans ens perdonam els defectes.

piscina i

De tant transparents
quan neden
desapareixen dins l'aigua
Són rajoles
meduses blaves

estiu iii

Davall aquest sostre
els moscards tenen
massa calor