sargalls ii

Ningú t'ha vist
nedant mig fusa
entre les roques
i l'ombra d'un núvol

sargalls i

Interrogam els núvols

i els vents, les formigues

i el vol dels ocells. Res.

Tornam a escriure els primers versos

d’un poema que no sabem enllestir

per si ell tot sol s’acaba.

Àngel

M'imagín el misteri
com una barrera d'ullastre.
Travessa-la, mestre,
                                           sense por.

seques de gener i

Les seques de gener

fan més llargues

les cames de l'agró.

De les moltes coses i

De les moltes coses que no entenc

hi ha el fet que no sàpigues fer ploure

tu que m'has fet riure tantes vegades

5

El got romput s'escampa pel trespol
i el trencadís amenaça els peus descalços

Plens de talls arribarem a l'alba

4

Les rialles els al·lots
que salten des de les roques
els vells de cada estiu
Les rialles un altre cop
Una parella que berena i una gavina pacient
La llum sempre la llum
com en un poema d'Eugenio de Andrade
(Ja no sé si els al·lots saltaven o els empenyien)