estiu ii

Entra per la finestra
i només la sents
quan vol que la sentis
Du la nit als ulls
i la mort a la boca

estiu i

És ver que l'estiu
és un quadern
ple de retxes
i d'interrogants.
T'he conegut moltes vegades
caminant amb la rapidesa
d'un somni.
Véns del capvespre
i obres les mans.
Travessaràs l'estiu
i emblancaré de nou les parets.

Benaventurats

Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè sentiran el vent entre els dits.
Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè podran veure més enfora
i seran vistos i estimats;
perquè seran més a prop del cel
i el sol els omplirà d’escalfor i llum.
Benaventurats els qui aixequen les mans
perquè faran aixecar-les als altres.
Benaventurats els qui aixequen les mans
només per aixecar-les, sense cap raó,
sense vent, sense ser vistos ni estimats,
lluny de tothom. Només les mans.

sintaxi ii

Vas sortir del cotxe
-allà on anaves
no t’hi podia dur-
i vas tancar la porta
com qui tanca un parèntesi

sintaxi

?aquests tristos ulls estan fets de què
?el bòtil del missatge el va recollir qui
l’onada va portar quina petjada¿

aigua

aigua som

de l'aigua venim

en aigua ens convertim