dissabte, 25 d’octubre del 2008

androna iv

No ho tornis a fer, deia.
No estenguis la roba al terrat
i entris nua a casa.

sa mesquida iii

L’espai de la meva tovallola
la pobresa del meu cos
l’estret marge d’un poema
Aquest és el meu domini

androna iii

Només tenc un cos, només una veu

sa mesquida ii

De les síndries de l’estiu
en faig llumets
A la barana encesos
avisen

diumenge, 5 d’octubre del 2008

Caiac















Des de l'arenal de Morella amb el far de Favàritx de fons.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

mirador i

El bar s’omplia de cadires buides
mentre bevies un got de vi negre

T’escoltava entre fum
i a estones
no sabia què dir-te

Duies Itàlia als ulls

mitges tintes

A l’hivern l’illa es fa més enfora
Fredes i aspres les mans del vent
alcen la pell i les escates i l’escorça
de les bèsties i els arbres i les roques

poeta en bicicleta i

Davalla per Torralba, tomba a l'esquerra per Cutaina i arriba a la crua d'Algendar. Segueix llavors pel camí d'Alaior fins a Alcaidús, puja per Rafal Rubí i gira a l'esquerra pel camí d'en Kane fins arribar a Llimpa.

Tornen els camins de setembre.

dimarts, 30 de setembre del 2008

Jules et Jim

Jules et Jim

Era un cine petit, amb poca gent, i jo,
que vivia l’amor en cartes sempre urgents
on hi havia el carmí de besades cremants,
vaig sortir convençut que era cosa de dos
viure junts i em vaig perdre pels Champs Elysées.

D’aleshores encara em fascina el Truffaut
putejat de la infància a Les quatre cents coups,
de L’amour à vingt ans o de L’argent de poche.

Regne d’ombres m’assec a la cova i revisc
exultant amb Plató La nuit américaine.
Tots dos hem madurat, Antoine Doinel és mort,
però qui no tindrà a un París de nouvelle vague
juvenil La peau douce quan veu Baisers volés!

El cine era petit, amb poca gent, i jo,
que fugia enversat d’un país estantís
atufat de resclum, no record el seu nom.

Les butaques tenien un suau tacte verd
i el metro Chatillon-Montrouge, esperitat,
passava fent renou cada quinze minuts.

Ponç Pons, El salobre


Jules et Jim

C’était un petit ciné, sans grand monde, et moi,
Qui existait à l’amour par des lettres très urgentes
Maculées du carmin de baisers enflammés,
J’étais sorti croyant qu’il fallait être deux
Pour vivre ensemble. J’allais aux Champs Elysées.

Depuis lors me fascine encore le Truffaut
Des saloperies de l’enfance des Quatre cents coups,
De L’amour à vingt ans ou de L’argent de poche.

Pays d’ombres, assis dans la caverne je revis,
Excité par Platon, La nuit américaine.
Nous deux avons mûri, Antoine Doinel est mort,
Mais qui n’aura pas dans ce Paris de nouvelle vague
Juvénile La peau douce en voyant Baisers volés!

C’était un petit ciné, sans grand monde, et moi,
Qui fuyait plein de mots un pays corrompu,
Empesté de moisi, j’ai oublié son nom.

Les fauteuils procuraient un moelleux toucher vert
Et le métro Chatillon-Montrouge, affolé,
Passait avec grand bruit toutes les quinze minutes.

Ponç Pons, Le sel

dilluns, 29 de setembre del 2008

pieces iii

No moon. A room in
a hotel- to begin
again.

Robert Creeley

pieces ii

I can not see you
there for what you
thought you were.
the faded memories
myself enclose
pasing too.

Robert Creeley

pieces i

How far one has come
in these seven league boots

Robert Creeley

Pati i

Silenci al pati.
Miques de pastís,
els ocells berenen

Laia i

Com si el temps no passés
de ca l'àvia
torn amb un carmel
dins la boca

eivissa-formentera i viceversa ii

Hi ha al·lotes de cames blanques
acabades d'arribar.
Hi ha coses que el sol
no guareix. La cicatriu
no canvia de color

eivissa-formentera i viceversa i

Agafen les cerveses i seuen en terra
enmig de la plaça.
No senten la fredor de la rajola,
la seva rigidesa, el presagi.

sa mesquida i

Amaguen els cossos
a l'aigua. Peixos
nadant en coves

saint martin vii

Si dic que les aigües
eren d'un blau claríssim
ho entendreu tot

saint martin vi

N0 m'has demanat res més
i no et puc donar altra cosa.
A pesar de la bellesa dels carrers
aquesta llum també gela

saint martin v

Arribàveu tard.
El fred del canal
pujava per la pedra

saint martin iv

Com una vela o un ocell
la gandula s'omple de vent

Maleïdes potes de fusta!

saint martin ii

Alguna cosa cosa deu voler dir
aquesta bolla de metall
que s'atraca rodant pel terra

saint martin i

La jugadora de botxes
que em cedeix la gandula
ha d'aparèixer per força
en el poema

barcelona i

D'aquesta casa
algú ha tret els records
com un trasto vell
 
Creative Commons License
obra de Biel Pons està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons