poètica i

En el poema hi ha llavors
que no creixen mai

Et deman l'aigua més clara

valència amb dos de maig vii

Saps que plogui quatre gotes
no serveix de res. Quatre paraules
no s'emporten les fulles enfora de l'arbre
ni netegen la brutor de les voreres

valència amb dos de maig vi

No comprenia el mecanisme
de la porta amb pestell anglès
Pacientment esperava que algú
l'obrís i entrava després

valència amb dos de maig v

Es va acabar el temps dels mistos
Ara tocam a cegues amb les mans
les coses i els rostres
cremant-nos de fredes que són

valència amb dos de maig iv

Començ a semblar l'edat que tenc
El mirall
com una cortina d'aigua
mostra sargalls a la pell

Equipatge enterra

Per damunt els ocells
res no té ombra
Com seguir-te el rastre?

valència amb dos de maig iii

Arran de mar
rebotam com un mac
sis o set vegades